MARATO DE BARCELONA

Es la primera vegada que no he pogut fer una cursa, pel que, amb la desil.lusio, me considero afortunat.
Aixo m'ha donat la posibilitat de veure la Cursa desde l'altre banda (mai ho havia fet tampoc).
El mati estava neguitos, inclos mes que a vegades quan corro jo. He arribat abans que passasin els primer pel qm 15 y despres al Arc del Trionf. Poc a poc he anant fent els qm enrera, animant a tothom i saludant cares conegudes. El mur desde fora es veu d'un altre manera

Gracies a tots el que heu fet la marato per mi

HALF IRONMAN ICAN-MALLORCA

Me feia molta il•lusió fer aquest mig Ironman. Era la primera vegada que es feia una prova de llarga distancia a Mallorca, I a mes passava per davant casa dels meus pares. El recorregut de la cursa era on jo havia passat tota la meva infantessa, cada estiu durant tres mesos.

La veritat es que no anava massa entrenat. He de reconèixer que desprès de l’Ironman de Niça, he perdut una mica las referencies, i anar a fer un mig Ironman me semblava la cosa mes normal. Venia de fer la Marnaton de Cap de Creus també sense entrenar gaire i vaig gaudir la de valent

Arribem a la platja de Palma i debut a la temperatura de s’aigo no es pot anar amb neoprè. Per primera vegada estic content de tenir mes de 50 anys. Noltros is podem. A les 8 del mati érem 20 amb neoprè i tots els altres sense. Jugàvem amb avantatge. Llàstima que varen estar tant de tens amb donar la sortida que nomes pensava si havia estat una bona idea això d’anar amb neoprè si ja suava com un porc abans de la sortida

Vaig sortir de s’aigo molt bé. Agafo sa bici i durant tota l’estona mantinc e inclòs milloro posicions. Deixo la bici i començo a córrer. Als 2 quilometres ja veia que les sensacions que m’havien acompanyat de bon rollo durant tot el cap de setmana se torçaven. No anava comode i el ritme anava baixant, 5: 40.. 6: 00.. 6: 20… i seguia sense anar comode. Me quedava la part que mes il•lusió hem feia; on trobaria sa meva família, però no era el dia.

Canvi de xip. Nomes podia gaudir la cursa i passar del temps. No mirar el rellotge i anar deixant passar els quilometres. Anar recordant moments e imatges de l’infancia. Esperar els moments on els meus fills m’acompanyarien una estona. Veure els meus pares que mai m’havien vist córrer… i com sempre, entrar amb un somriure amb el meus fills

Me varen caure 2: 28 a la mitja, però això no té cap importància.

MARNATO CAP DE CREUS (6.700 mts)

El dissabte vaig anar a Cap de Creus a fer la Travesa fins a Calella. Jo mai havia nadat tanta distancia. de fet, apart de l'IM de Niça on vaig fer 3.800 mts mai havia fet mes de 3000.

A les 7 del mati arribo a Cadaques. Un dia precios, calmat, perfecte per nedar. Poc a poc ens porten fis a Cap de Creus amb uns trens turistics (uns 20'). Quan pasem per Port Lligat quedo impresionat. Uns 70 kaiacs van sortint direccio cap de creus, amb la mar plana com un plat i la llum del mati encara feble. Cap de Creus queda molt,molt llumy,a mar oberta. Veure la distancia et fa plantejar com m'he deixat enredar per vindre aqui.  Mai a la vida hauria pogut imaginarme estar en aquest moment on estava i anar a gaudir d'aquest dia. Sensa pretensions , sensa ambicions.

Arribem a Cala Jugadora on se donava la sortida. 500 boixos enfundanse el neopre i untantse de vaselina. M'agafo el meu temps per vestirme, comprobar que no me roça res, que tot esta a punt i ... cap a l'aigo a espera la sortida .

A les 9 donen la sortida. despres de uns 200 metres per sortir de la Cala tenim 4.000 mts a mar obert. En principi hem de nedar entre unes files de kaiacs i tenim avituallament cada 2 qm. Surto al meu ritme, del ultims (o aixo crec) i vaig fent. me trobo molt be. L'aigua esta supertranquila i al fons tan sols es veu una llum que no s'acaba mai. Sensa quasi pensar faig la primera hora. Busco algun avituallament pero veig moltes barques, kaiacs, gent que mira... total que no trobo on es  (de fet al final no vaig trobar cap del 3 avituallaments pel que vaig fer tota la cursa d'una tirada)

Jo mai havia fet una cursa de natacio. a les triatlon sempre hi ha gent que no sap nedar massa be, pero aqui tothom (o a mi m'ho semblava) era un expert. Vaig anar una mitja hora just al darrera d'un grup que semblava un tratat de natacio. veia perfectament el moviment tecnics que tantes vegades m'havian volgut ensenyar i jo mai entenia

Dintre el meu cap tenia u temps de unes 2:45, per lo que quan havian pasar dues hores esperava trobarme dintre de la bahia de Cadaques. Veig unes cases i els kaiacs ens fan canviar de direccio. Miro el rellotje, 1:52, es imposible que estigui arribant. Havia anat tota la cursa al mateix ritme, de forma relaxada. Ja esta. L'esglesia de Cadaques es dintingueix perfectament. Segur que ho aconsegueixo. Començo a forçar el ritme. Me trobo molt be i amb forçes,... pero al mar les distancies enganyen molt. Un quar d'hora mes tard l'esglesia no s'acostava massa.

Torno a agafar el meu ritme. Vull gaudir aquesta primera experiencia. Arribo entre les barques a la platja super content. Temps final 2:22:i pico

El dia ens ha acompanyat pero jo de ben segur tornare repetir...  i crec que en conec a 2 que m'acompanyaran encare que ara no s'ho imaginin,  eh  Maria i Jaume

FINISHER IRONMAN NIÇA 2010

A la fi ha arribat es dia. A les 5 des mati vaig pes Passeig dels anglesos de Niça amb un somriure cap a la sortida. A n’aquesta hora no deixo de veure no tan sols participants, sinó un munt d’acompanyants, molts de nens petits… no era mes que una petita visió del que seria mes endavant. La quantitat de gent que es volca totalment en la proba es algo que no havia viscut mai. Era impressionant veure com a la sortida hi havia mes de 5000 persones animant a les 6.30 del mati. No sé be si era mes espectacle el que feien ells o el nostre

M’enfundo el neoprè amb molta calma i me poso quasi mig tub de vaselina per no tindre cap problema. Me vaig trobant amb gent del Equip de Probike-Intemperie i aixo me va donant confiança. Es un luxe esta dintre d’un equip on som quasi 40 persones que venim il.lusionats amb aquest repte.
El mar esta totalment pla, no fa vent, o sigui un dia perfecte per sortir a nedar. Mestres em dirigeixo al calaix elegit per la sortida (darrera fila del calaix sota 1.22) M’esforço per estar tranquil.Trobo al Josep amb rictus serios. Veu que les seves pulsacions ja van acelerades, jo miro el meu i les 130 pulsacions me fan veure que la processó va per dintre.
Cinc minuts abans de la sortida apareixen l'Anna i els meus fills entre la gent, darrera despedida i… ment en blanc i gaudir. Únic objectiu disfrutar aquest dia

Sortida de natació. No sé be el recorregut ja que la primera boia esta a 1000 mts i no es veu. Tot serà questio de seguir els 2000 tios que van davant meu. Anava aixecant la vista e impressionava veure una amplada de gent nedant però ni rastre de les boies. Era igual. El temps no importava i el que era segur es que no me podria perdre. Fer mes metres si però era igual. Nedo tranquil tota l’estona. Ni una sola trompada. Tranquil i relaxat. Surto de l'aigua amb molt bones sensacions. Temps 1h 28’


Transició de bici rapida, sense problemes. Al qm 20 una rampa del 10%, malgrat nomes tenia 500 mts me va posar a 180 ppm i ja intuïa que això no seria fàcil. Els 2000 mts de desnivell que tenia per davant, amb un sol de justícia posarien a proba tot el meu entrenament. No volia forçar. Estava tant acoll… pensant amb la marató de desprès que totes les forces que pogués estalviar serien benvingudes. Damunt el qm 70 (feia quasi 2 hores que pujava) i tothom me passava, no sabia be si el que tenia era una pajara monumental i m’enganyava pensant que el que volia era reservar-me.

Un cop assolit el cim, a la baixada, vaig començar a maretjarme, no se si per la calor o per l’esforç, falta de menjar… no ho sé, però vaig pensar seriosament que si no se me passava era una irresponsabilitat total seguir amb aquestes condicions.
Me deixo portar per la baixada, menjo, bec coca cola i deixo de pensar. Quasi sense donar me conte tornen les bones sensacions i faig els 90 qm que falten a un bon ritme (30-35 qm/h) sense cap complicació

Els darrers qm de la bici baixo el ritme i pujo cadència de pedaleig. Amb l’intencio de relaxar la musculatura cara a la marató. Entro a boxes content amb l’única pega d’una llaga que me va sortint al peu Esquerra. Cap problema ja que previsorament havia guardat un compeeds a la bossa de transició.

Eren les tres i mitja de la tarda. Un sol de justícia, per damunt 30º i tota la marató eren 4 voltes al passeig dels Anglesos, sense una p… ombre. Agafo el compped però la calor l’havia fos. No enguinxava… ja no venia d’aquí. Un cop arribat a n’aquest punt i amb 7 hores per fer la marató, res podria treurer me el gust d’acabar la proba

Primera volta sense problemes. La segona, al qm 15 vaig començar a patir. Objectiu no aturar. Era igual el ritme, però parar quan mes tard millor.La calor era molt forta, el que m'bligava a pasar per sota de les dutxes colocades estrategicament cada 1,7 qm, malgrat aixo me deixes totes les bambes xopes
 Arribo a la mitja marató amb l’intencio d’alternar caminar u córrer , camino 50 mts però penso amb el Jordi (Ballesteros) i amb tot l’equip de Probike-Intemperie. Els fet d’anar donant i rebent anims de tots els companys durant els 42 quilometres te dones aquesta força que tu fa molt temps que has perdut

Dediquem-li al Jordi uns qm tranquils, economitzant, tant com sempre m’ha insistit. Van passant els qm i encara no he aturat. La veritat es que dintre d’aquesta franja de temps quasi el 80% de la gent camina (els bons ja fa molta estona que han arribat).

Arriba el qm 30. Penso com serà el mur desprès de tanta estona. Porto mes de 13 hores i fa ja molt tems que no noto ses cames. Corro quasi per inèrcia. Vaig recordant aquestos 5 anys des que vaig començar aquesta aventura. El “Curat” amb el seu “no hi ha mur sinó un vent de coll… “ an aquell grup de 10de1000, les hores d’entreno amb el meu cunyat, la QH, la Titan… i vaig arribar al qm 35, darrera tirada. No mes voltes. Directa a meta. Ho hem aconseguit. Aquesta part era per mi i per la meva família. Qm 40. Aquest 2 darrers son per gaudir los. Ojala haguessin durat mes temps. La gent t’anima com si et coneguessin de sempre, els meus fills varen entrar a la recta d’entrada i varem passar junts l’arribada. No podia creure haver-ho aconseguit

JA SOM FINISHER A L’IRONMAN

El temps lo de menys 14 hores 23 minuts

HALF CHALLENGE BARCELONA MARESME

Diumenge 16 maig 2010

Una gran excusa per pasar un cap de setmana amb sa familia d'en Cesc i meva, fora de ses nostres trobades habituals a Sant Llorenç
En Cesc feia el seu primer Half i va estar molt be compartir els moments abans de la Cursa i els nervis que tots tenim quan s'acosta l'hora de tirarse a s'aigo i començar una nova experiencia

En quan a la cursa, millor que mai.Vaig sortir a l'ultim calaix i malgrat al principi no me feia cap gracia, al final me va donar molta força ja que no deixava de pasar gent tota la cursa

A l'aigua vaig deixar sortir devant tots els que surten sprintant con si s'acabes el mon i es peguen cops com boixos. Un cop agafat el ritme no vaig deixar de pasar gent, inclos agafava alguns dels que havien sortit 10 minuts abans. Aixo m'animava nomes començar

La bici, una mica avorrida ja que tot el circuit era planer. Me vaig mentalitzar amb anar acoplat i a un ritme constant, pensant amb Niça e intentant acabar amb la sensacio de poder fer el doble sensa massa problemes. La veritat es que vaig arribar molt descansat i en molt bones sensacions

El correr, desde el primer moment l'objectiu era no pasar en cap moment del 85% de la FCM, independenment de tenir ganes de fer mes via. A molt moments tenia la sensacio de poder anar mes rapid, pero vaig esser fidel al plantejament inicial i vaig acabar amb 2:01:32 i en la sensacio de poder fer 10 qm mes al mateix ritme


Una gran cursa, 5:25:05 (MMP) i rebaixant 1hora 15' la meva marca de l'anys pasat (Esveritat que aquest any va esser mes facil pel recorregut, pero el fet es que la millora va ser espectacular)
Ara a seguir per Niça

TRIATLO "B" DE BANYOLES

Diumenge 25 d'abril del 2010
Primera prova test per Niça. Pujant cap a Banyoles vaig pensant amb el segment de natació, amb lo fred que deu estar l’aigua al llac, … me vaig mentalitzant però reconec que no tenia cap gana de nedar aquest mati
Un cop arribat anuncien que debut a la temperatura de l’aigua i a la temperatura exterior, s’acurça la distancia a 1500 mts, ja que “no es bo pel cos “ estar tant de temps a una temperatura tan baixa. Bon rollo, però com jo son lent segur que estic mes temps de la conta.

Conyes apart, molt content de trobar me altre cop amb tot l’equipament, muntant el box, saludant de nou a tots els companys (vaig trobar a tots els trisidents que estan preparant l’Ironcat) …

Comença el tram de natació. L’entrada a l’aigua complicada. Sortida de dalt, amb un munt de fileres de gent i anant molt al tant de no caure damunt ningú. Un cop a l’aigua, als primers metres, com quasi sempre, no hi havia manera de trobar el ritme. Nedava a braça, mirava al voltant, m’asfixiava el neoprè, … total, un super mal rollo. No havien passat ni 5 minuts i si me trobava així ara, com seria a l’Ironman de Niça?. Respiro, deixo passar sa gent i a poc a poc vaig agafant ritme. Me començo a sentir be, passen els metres com si res. Quan veig l’arribada sento que podria repetir sense cap problema. Surto de l’aigua i miro el rellotge 0: 30: 15. La meva millor marca personal en el tram de natació (i això amb el mal començament)

Transició rapida, sense problemes i la bici. Molt bones sensacions. No deixo de passar gent i me trobo molt comode tota l’estona, regulant pel tram de córrer, que es on es veu la veritat a la llarga distancia

Transició molt, molt rapida. De seguida agafo un ritme, tranquil però constant. No deixo de recordar el meu darrer (i únic) mig ironman de Calella on vaig patir com un boig i els 21 qm es varen transformar amb un entrenament de “series” a ritme “deambulant” entre avituallament i avituallament per arribar a fer la mitja en 2: 29: 12. Vaig visualitzant la marató de Niça, pensant que podria córrer i córrer sense parar de forma indefinida. Al final arribo sense aturar i mantinguen mes o menys un ritme de 5: 20 durant els 20 qm.

Superbones sensacions cara a Niça i un temps de 4: 43: 55

JA SOM SUB-4 HORES (3:54:43)

Desprès de dues setmanes de fisio, antiinflamatoris, gels i neguit ha arribat es gran dia.

M’he llevat amb moltes ganes, ben dormit, bon esmorzar, beguda isotònica i amb un temps que acompanyava. He deixat de costat les molèsties i he decidit sortir a ritme de 3: 45 fins fins el qm 32 i desprès a veure que passa. Era una manera d’assegurar baixar de 4 hores (això es un dir ja que a una marató no hi ha res segur)

Com un rellotge i amb molt bones sensacions, hem passat la mitja a 1: 54 i al qm 32 portava un ritme mig de 5: 22. No anava massa sobrat per fer gaires boigerias, pel que he seguit a ritme uns quilometres mes (malgrat a l’hora de la veritat el ritme ha baixat una mica). Fins el 39 he anat a 5: 40 (ritme de 2 hores). Ja no se me podia escapar baixar de 4 hores desprès de 10 maratons i en lo be que me trobava, pero a partir d’aquí m’he començat a notar molèsties on havia tingut la contractura. No pensava aturar passés el que passés, ja quasi ho havia aconseguit
Entre el cansament i la por de quedar clavat he patit aquestos 3 últims quilometres. El Paral·lel es feia etern i el final del carrer Sepulveda no arribava mai.

No pensar, no sentir, nomes corre. Al final ho hem aconseguit 3: 54: 43 (9 minuts menys que la meva darrera MMP de fa tan sols 4 mesos a Donostia)

No vull deixar pasr l’ocasió d'agrair a tota la família de correcats el seu suport, tan per part dels que corrien com per la dels que animàvem. Es un orgull per mi ser “taronja”. Gracies

STAGE CALELLA PROBIKE IRONMAN NIÇA 2010

Dissabte i diumenge 13-14 febrer 2010
Un luxe de cap de setmana. Poder estar 2 dies dedicats única i exclusivament a entrenar i compartir el temps amb gent que té les teves mateixes inquietuds i reptes no es pot definir d’altre manera. Si a tot això se li suma comptar amb l’ajuda d'il·lustres com Santi Pellejero, David Soler, Marcel Zamora i Fabrizzio Gravina amb l’organització de Probike la programació fa esser perfecte

Primer dia, arribem a l'hotel, check-in i de seguida sessió tècnica a la piscina. Feia molt fred i la piscina era descoberta, malgrat climatitzada. Vaig anar amb el Santi Pellejero i varem aprendre, de manera eminentment practica, quatre nocions tecnicas basiques encarades a la llarga distancia, per damunt de la tecnica de natacio convencional. Despres exercicis de força-resistencia.
Jo anava en el carrill lent. Els altres eran conduits per el Marcel Zamora i el nivell mes alt pel David Soler

A la tarda sortida en bici de la ma de Marcel Zamora, transició i 5 qm de córrer.
El vespre varem tenir l’oportunitat , mes be el privilegi, de veure el video de l’Ironman de Niça de l’any passat explicat pel Marcel Zamora, guanyador 4 cops d’aquest esdeveniment, així com poder fer preguntes relatives a temes com alimentació, tipus de bici, ….

Al dia següent, sortida conjunta amb bici, sessió de tècnica de carrera a càrrec del Frabrizio i test de 5000 per acabar la jornada (test poc valorable debut al estat de cansanci despres de 2 dies, pero el Fabrizzio va prendre les sevas notes

De tot això vaig treure un gran profit. Me va agradar molt la tècnica de carrera explicada pel Frabrizio (molt tècnic i professional) i totes les altres activitats conjuntes, però per mi el mes important de l’stage va esser el fet de compartir amb quasi 40 persones la mateixa il·lusió. Poder conversar i riure. Sentir que el que fas es el mes normal del mon. Tothom al teu voltant fa el mateix i ho troba natural. Es una passada formar part de 40 boixos correguent pel Passeig de Calella desprès de voltar amb bici amb un fred de collons i tornant quasi de vespre

Per un repte com aquest, apart de forma física cal un component important de força mental i… com s’entrena aquesta. Crec que la motivació es bàsica a l’hora d'augmentar la fortalesa mental i aquest stage es el millor que trobo es pot fer per augmentar la motivació
Hi ha tantes coses que se me passen pel cap i no se amb qui compartir. A vegades me sento una mica raro e incomprès (malgrat no necessito que me comprenguin. He pogut estar aquestos dies amb un grup d’amics, si, amics, ja que lo que mes me va impressionar era que des del primer moment se respirava complicitat, camaraderia, empatia, sinceritat i ganes de compartir i gaudir junts d’un repte, d’una forma de plantejar se les coses. Sento que els reptes de llarga distancia van una mica per sobre (a nivell popular) de la pura competició i que els èxits dels altres també son teus, que es mes fàcil gaudir el camí

L’altre dia vaig llegir les paraules del filosof i corredor George Sheehah: “Hacer deporte tiene que ser divertido. La diversion es el proceso, estar en forma es solo el resultado”

MITJA GRANOLLERS - MMP I MARCA PER NYC

07-febrer-2010

UN DIA PERFECTE
Gran dia avui a Granollers. No sabia molt be quina intencio tenia a aquesta cursa, pero secretament me feia molte il.lusio baixar de 1h40’ per tenir temps acreditat i anar a NY (marca pels mes grans de 50 anys).

Jo tenia una marca de 1:41.36 i no veia clar fer-ho, pel que me plantejo pujar una mica per sota de 5 i a veure que pasa a la baixada.Les indicacions del meu mister , Jordi Ballesteros, varen esser pujar a ritme marato i un cop a dalt segons me trobés, pero he tirat una mica mes al principi per no perdre l’oportunitat. Ho sento “jefe”

Al primers quilometres me trobo amb el Miqueljardi i altres correcats que pensen pujar a 5, pel que m’afegueixo. Va pasant la pujada i quedem el Miquel i jo. Com ell es prepara per Sevilla i no tenia altre intencio de gaudir la cursa me va marcant el ritme. Tot un luxe, sembla un rellotje.

Arriban a dalt amb a una mitja de 4:55. Primer objectiu asolit.En Miquel me demana quin era el meu objectiu i li dic secretament que seria un somni baixar de 1:40. “Massa tard, hem sortit molt per sota” me contesta .“Tan sa val, si puc fer marca ja estare content”. Me deixo portar cegament pel Miquel. Veig que va apretant, pero jo no miro el rellotje.Me va regulant i disfruto de portar una persona com ell endevant. Van pasant els quilometres i me trobo molt be.Als repechons vaig regulant i anem esgarrapant segons al nostro promig i aconstant-nos mes a l’oblectiu. El darrers qm voltat de correcats, guiat pel miqueljardi i totalment pasat de pulsacions se m’han fet durisims. Apreto les dents i miro el rellotje de reull, anem a 4:00
Veig l’arc d’arribada, sprinto malgrat ja no sento les cames… 1:38:59

Millor marca personal, Marca per NY… estic super feliç

GRACIES MIQUEL, ho hem aconseguit

LLEBRE A L'ESPIRALL

20 - decembre - 2009


Aquest diumenge vaig acompanyar a 2 amics, en Pep I en Juan Carlos, a fer la mitja de l’Espirall. Teníem un objectiu clar, fer una bona cursa, baixar de 2 hores i acabar amb bones sensacions. Varem decidir fer el 1r 7 qm a 5:40, independentment de com ens troba sim, el seg 7 segons sensacions, però sense forçar el cos i els darrers amb el cor, donant el que poguéssim. Aquest es el plantejament que tantes vegades me faig a mi mateix abans de la cursa i que mai som capaç de complir; però aquesta vegada, anant com llebre, sense la pressió de fer la teva cursa, vaig aprendre el fàcil que son les coses si fas els que saps (i que difícil resulte fer-ho)
Arribam a l’espirall amb un fred de mil dimonis, per sota de 0 graus, a l’escalfament tenia les mans glaçades, però al començar la cursa el fred se va acabar. Primers 7 qm clavats, 5: 40, al qm 12 i mig, final de la pujada portàvem una mitjana de 5: 38, varem baixar a 5: 30 fins al 14 i a partir d’allà semblava que ens varen donar ales. Ens posem a 5 i veig que tan el Pep com el Juan Carlos van perfecte a n’aquest ritme. Aguantem uns quilometres i baixem una mica sota 5. Seguim de cine. Al 17 venen 3 qm de petita pujada. Vaig a 5: 15 però veig que ells empenyen. Estan molt forts. La sensació d’anar passant gent amb força tota l’estona et dóna una sensació que pots anar tirant i tirant. Darrer qm… Si apretem baixarem de 1: 54, semblava impossible. Feim el darrer a 4: 35. Entrada eufòrica. Miro les cares d'en Pep i Juan Carlos i estan exultants. Hem fet una gran cursa… i jo he d’aprendre molt de com ho han fet
ENHORABONA AMICS, per mi ha estan un luxe compartir aquesta experiència amb vosaltres... ara a trencar a la Marato de Barcelona

MARATO DE SANT SEBASTIA

Desprès de 8 maratons on sempre havia punxat, vaig presentar-me a Donostia amb l’objectiu de no deixar-me portar per l’obsesio de baixar de 4 hores i fer la meva cursa, anant per sensacions i poder arribar als darrers 10 qm amb possibilitats d'apretar i… el baixar de les 4 hores seria tan sols el resultat de com me trobes aquest dia
Per primera vegada vaig anar amb la meva família com una barreja de viatge de plaer i cursa. Per cert me va encantar i penso repetir la
Al mati no puc esmorzar amb temps suficient ja que no obrin el bar de l’hotel fins a les 7: 30 (havien dit de fer-ho abans) i no vaig anar sobrat. M’agrada tindre temps de sobra per imprevistos
Feia fred, però no massa; vent, però tampoc per preocupar se… no sabia molt bé com anar, malles i samarreta llarga, tirants, …. Al final decideixo posar me una samarreta fina d’aquestes de segona pell i la samarreta de tirants de corredors.cat per sobre. Al qm 5 tenia calor i me trec la samarreta llarga. Quan passo per la platja tinc fred amb la samarreta de tirants però ja no me preocupa
Donen la sortida i no acabo d'agafar el ritme. Si anava a un ritme comode marcava sobre 5:40 i per rodar a 5:25 /5:30 com feia als entrenaments no me trobava amb bones sensacions. Vaig decidir passar del rellotge i anar per sensacions. Els quilòmetres passaven còmodes, gaudint del paisatge i la ciutat. Vaig trobar una mica per davant una samarreta de corredors.cat i apreto una mica per saludar lo. Era en Pablo, Pluvinet, a qui no coneixia però vaig gaudir moltisim de fer uns quilometres amb ell parlant i disfrutant junts. El fet de que el seu objectiu fos disfrutar i apretar al final per baixar de 4 hores me va donar força.
Passo la mitja amb 2 hores i segueixo amb aquest ritme fins el qm 30, on havia quedat amb la meva família. Me va fer molta il·lusió trobar els meus dos fills a l'avituallament ajudant com voluntaris improvisats
M’acosto al qm 32 a bon ritme. Veig en Pluvinet mes endavant que va apretant (que be que pugui aconseguir la seva cursa) i s’allunya lentament. No vaig sobrat pel que decideixo anar fins el 35 i apretar (si puc).
Un cop al 35 veig que he de baixar damunt 5:25 - 5:30 els darrers 7 qm. Ho intento però veig la possibilitat de tornar fer figa. Es la meva cursa i vull arribar a ritme. Segueixo sense mirar el rellotge. A l'entrada de l’estadi torno trobar la meva família que m’anima. Ho he aconseguit, puc fer una marató a ritme. Tan sols 3 minuts entre la primera i segona mitat… i a mes, millor marca personal 4:03:18
El quatre caurà quan maduri… i amb aquesta Marato estic segur que ho he fet

LA TEMPORADA S'HA ACABAT

A vegades les circunstancies comanden. Me feia molta il.lusio fer un IM aquest any; Calella era la fita, pero... al final ho deixarem per l'any proper
Les senyals, inequivoques marques d'inteligencia, dirigeixen inexorablement els nostros destins, sempre i quan volguem escortarles. Sempre que deixem una cosa en surt un altre
Estic molt content de sa meva decisio i despres d'una temporada amb 42 setmanes d'entrenament he aconseguit fer :
Total hores d'entreno .: 285 (6,8 hores per setmana)
Natacio: 69.750 mts
Bici: 2371 qm
Correr: 1511 qm
La Marato de Barcelona
El mig Ironman de Calella
La Quebrantahuesos

i lo mes important es que ho he gaudit tot
i per rematarlo anire diumenge a fer el Triatlo de la Vila amb l'equipement nou de Corredors.cat

Noves fites ens esperen

JA SOC FINISHER

HALF CHALLENGE BARCELONA- MARESME

Feia un temps no m'ho hagues cregut mai pero ara, un cop acabat, no sembla gran cosa.
La veritat es que estic supercontent. El poder estar enmig de 2000 tris al parc tencat i per Calella me posava els pels de punta.
La Cursa una pasada. Vaig començar a nedar molt agobiat pero rapidament es va endreçar. Petita perduda a la darrera boia, pero el temps era el de menys
A la bici super fort, No vaig deixa de pasar gent els 90 qm. Es calar que sortia dels ultims i aixo facilita ses coses. Transicio de bici euforic, anava sobrat... pero el correr me va posar a puesto. Abans d'un qm ja estava aturat estirant amb una came engalavernada. Els primers 11 qm contra el vent vares ser una tortura. La tornada es va convertir amb unes series de 2.500 mts (aturada a cada avituallament) i el final, amb aquella magnifica costeta fins el estadi un suplici. Volia aturar pero estava tant ple de gent que animava que no vaig poder fer-ho. No se be si corria o si m'ho semblava. Feia el que podia, i quan vaig arribar a l'estadi... no m'ho creia. Ho havia aconseguit. Vaig gaudir els darrers metres de la recta com mai, superemocionat
Si aixo me pasa arribant dels darrers a la Half, que pasara quan arribi l'Octubre

DARRERA TRANSICIO

Ahir vaig fer el darrer entrenament de transicions abans de la Challenge. 1000-45-10.
7:30 del mati a Masnou. Coche box transicio. 24' de nedar perque no puc mesurar la distancia. 45 qm de bici amb 1:25:33 i despres 10 qm a 5:10 de promig.
Sensacions: "MILLOR QUE MAI"
Si la cursa hagues estat ahir segur que faig podium
Estic que me surto. Ara a controlar l'euforia el dia del mig IM
La feina esta feta, tan sols queda gaudirla

BCN-MATARO-POLLASTRE-ST CELONI-TURO DEL HOME

DESNIVELL ACUMULAT 2230 MTS

TEMPS: 7 HORES

Un gran entrenament. Objectiu: arribar a Sant Celoni amb quilometres a les cames per fer els 21+6 qm de pujade fins al turo del Home amb circunstancies semblants a la Quebrantahuesos.

Sortida amb el meu amic Petraki a les 8 del mati, sobrats d'anims i per devant la nostre primera sortida seriosa de muntanya (una inconsciencia pensant que estem ja apuntats a la QH) per es el que hi ha. Sostir de BCN parlant, Pollastre sensa problemas, Sant Celoni i cap amunt. Pujada constant, ritme constant, anar menjant, beguent, tot de conya. A falta de 7 qm per la cruilla del Turo troben en Carles (un noi encantador que tambe entrenave per la QH) que coneixia cada pam de la pujade i ens va ajudar a fer-la mes lleugera. El darrer tram del Turo dur, pero es pot fer (increible en Pêtraki amb el seu desarrollo de "pro" que segur se canviara de seguida).

Lo millor va esser que a la tornada, un cop pasat per la rotonda d'abaix, estava totalment pletoric, amb ganes de tornar fer la pujada per l'altre costat. Ho deixo per un altre dia amb companyia de qui s'apunti

PROBA DEL CIRCUIT CHALLENGE

3:03:55
Avui, malgrat estava en fase de recuperacio de la setmana pasada, tenia unes hores i he decidit probar el circuit de la Challenge, desde la rotonda del Masnou (o sigui, al reves... o per darrera :-))
A Barcelona plovia, mes be "predejave", pero com avia d'anar al Masnou amb coche tenia la posibilitat de que no plogues... i a mes, entre la pluja i la malaltia no hi ha manera de rodar.
Al Masnou sol, de conya, surto cap a Calella, molt bones sensacions, vent de esquena, 38-40 qm/h, torno, a menys ritme pero amb força, tiro cap a Dosrius i la pujada no sembla res (comparada amb el vent de tornada que m'acompanyaba desde Calella). Tor anave rodat pero al tornar a la Nacional, altre vegada vent i de cop les cames me varen començar a fallar. Com traca final va diluviar el darrers 8 qm pero aixo era lo de menys
Ja torno estar en marxa. D'aqui tan sols puc millorar

BON NADAL

Estem damunt Nadal i sempre es un repte seguir els entrenaments. Dinars,familia, amics, viatje rapid a Mallorca per sopar amb els de casa,... tot son impediments, i aixo que encara falta la plutja que no ha deixat de visitarnos aquesta setmana.
Aixi i tot ha estat una gran setmana. Començant per 17 qm amb el meu amic Petraki, recuperant-se despres de la seva lesio que en teoria li havien dit que no podia corer mes, fent turisme per Barcelona, La Sagrera, Sant Andreu... i acabant amb un entrenament conjunt amb el grupet de Jordi Ballesteros a Castelldefers. Un gran grup on despres de fer 18 qm a 5:08 (la meva marca a la mitja esta a 4:49), super rapid per mi, no podia ni siquiera veure al que tenia devant. Un munt de cracks que no fan mes que motivarme.
Tot plegat fa que estigui en plena forma, mes mental que fisica, per asoli qualsevol repte l'any que ens entra

TUI MARATO "LAUFEN MIT DER SONNE"

Dissabte plovia (em sap greu pels meus amics Toni i Petraki que anaven a estrenar la súper BTT del primer) i les previsions eren de cel totalment tapat. Estava content de pensar que podia fer la marató de Palma sense protecció solar, però... que es pot espera d’una marató on el lema es “Laufen mit der Sonne “ o sigui, vine a córrer amb el sol. Això tindrà molta tirada amb els alemanys, però pels de Sa Roqueta, i mes si estem una mica grassos...
Be donç, al que anàvem. A les 9 del mati ja feia sol i el meu plantejament va ser molt estricte, seguir fil pel randa l’entrenament i canviar de ritme (mes be de pulsacions) cada 8 Qm.Començar al 70% i acabar al 90%. Una piràmide, però una mica bestia
Els primers quilòmetres, al 70 %, anant a la cua de l'escamot, gaudint del passeig Marítim i veient a quasi tothom al davant .
Al qm 8 entrem a la Ciutat, pujo a 75% i entre les ombres dels carrerons del casc antic (aquesta part es preciosa) i l’alegria d’estar a casa vaig passant gent sense esforç, damunt 6:15 .
Qm 16 pujo una mica mes, estic molt descansat, vaig mirant ses porxades, els patis... i sortim de la ciutat. Pas la mitja a 2:19:45 sense haver-me acostat al 80% i molt descansat. Trobo un corredor d’uns 55 anys que em crida “Animo campeon!” , li torno el saludo, però retura i em diu que es queda a parlar una estona(i Deu ni do si parlava). Tenia intenció de fer mes de 25 maratons aquest any (per lo vist era un record de no se on) i vàrem anar parlant quasi 4 qm (i jo sense pujà de pulsacions). Quan el deixo, millor quan ell em deixa a mi ja que amb un moment vaig perdre-ho de vista, penso que podré fer aquesta darrera part sense problemes.
M’imaginava volant els darrers 10 qm, a 5:40 , 5:30 o perquè no a 5:00. La realitat sempre es un altre i a partir del qm 33 les pulsacions varen anar pujant ràpidament, paral·lelament que la temperatura quan anàvem costejant la platja. Era un espectacle clarament esquizofrènic. Uns estaven a la platja nedant i prenent el sol, altres corrents, mes be arrossegant-se davall la calor i uns tercers que s’ho miraven sense saber molt be lo que passava.
Jo vaig seguir el pla d’entrenament, però la velocitat va caure amb picat.
A l'avituallament del qm 39 i mig vaig decidir baixar el ritme, caminar per refredar una mica (recordava lo que deia el Victor Gonzalo d’aturar al final i recuperar) però al qm 41, entraves a una llarga recta on hi havia gent animant. Jo em trobava molt be i poc a poc em vaig animar... total, que el darrer qm el vaig fer per sota de 5:00
Vaig aprendre moltes coses. Primer que el sol no es per mi. Que una marató sempre es una marató per lent que vagis. Que si no entrenes molt pateixes massa. Que m’encanta córrer. Que Palma es molt maca. Que quan corro em recordo de tota la gent que estimo. Que faré mes maratons,...... i que el camí no s’acaba mai... per sort