MARATO DE SANT SEBASTIA

Desprès de 8 maratons on sempre havia punxat, vaig presentar-me a Donostia amb l’objectiu de no deixar-me portar per l’obsesio de baixar de 4 hores i fer la meva cursa, anant per sensacions i poder arribar als darrers 10 qm amb possibilitats d'apretar i… el baixar de les 4 hores seria tan sols el resultat de com me trobes aquest dia
Per primera vegada vaig anar amb la meva família com una barreja de viatge de plaer i cursa. Per cert me va encantar i penso repetir la
Al mati no puc esmorzar amb temps suficient ja que no obrin el bar de l’hotel fins a les 7: 30 (havien dit de fer-ho abans) i no vaig anar sobrat. M’agrada tindre temps de sobra per imprevistos
Feia fred, però no massa; vent, però tampoc per preocupar se… no sabia molt bé com anar, malles i samarreta llarga, tirants, …. Al final decideixo posar me una samarreta fina d’aquestes de segona pell i la samarreta de tirants de corredors.cat per sobre. Al qm 5 tenia calor i me trec la samarreta llarga. Quan passo per la platja tinc fred amb la samarreta de tirants però ja no me preocupa
Donen la sortida i no acabo d'agafar el ritme. Si anava a un ritme comode marcava sobre 5:40 i per rodar a 5:25 /5:30 com feia als entrenaments no me trobava amb bones sensacions. Vaig decidir passar del rellotge i anar per sensacions. Els quilòmetres passaven còmodes, gaudint del paisatge i la ciutat. Vaig trobar una mica per davant una samarreta de corredors.cat i apreto una mica per saludar lo. Era en Pablo, Pluvinet, a qui no coneixia però vaig gaudir moltisim de fer uns quilometres amb ell parlant i disfrutant junts. El fet de que el seu objectiu fos disfrutar i apretar al final per baixar de 4 hores me va donar força.
Passo la mitja amb 2 hores i segueixo amb aquest ritme fins el qm 30, on havia quedat amb la meva família. Me va fer molta il·lusió trobar els meus dos fills a l'avituallament ajudant com voluntaris improvisats
M’acosto al qm 32 a bon ritme. Veig en Pluvinet mes endavant que va apretant (que be que pugui aconseguir la seva cursa) i s’allunya lentament. No vaig sobrat pel que decideixo anar fins el 35 i apretar (si puc).
Un cop al 35 veig que he de baixar damunt 5:25 - 5:30 els darrers 7 qm. Ho intento però veig la possibilitat de tornar fer figa. Es la meva cursa i vull arribar a ritme. Segueixo sense mirar el rellotge. A l'entrada de l’estadi torno trobar la meva família que m’anima. Ho he aconseguit, puc fer una marató a ritme. Tan sols 3 minuts entre la primera i segona mitat… i a mes, millor marca personal 4:03:18
El quatre caurà quan maduri… i amb aquesta Marato estic segur que ho he fet