A la fi ha arribat es dia. A les 5 des mati vaig pes Passeig dels anglesos de Niça amb un somriure cap a la sortida. A n’aquesta hora no deixo de veure no tan sols participants, sinó un munt d’acompanyants, molts de nens petits… no era mes que una petita visió del que seria mes endavant. La quantitat de gent que es volca totalment en la proba es algo que no havia viscut mai. Era impressionant veure com a la sortida hi havia mes de 5000 persones animant a les 6.30 del mati. No sé be si era mes espectacle el que feien ells o el nostre
M’enfundo el neoprè amb molta calma i me poso quasi mig tub de vaselina per no tindre cap problema. Me vaig trobant amb gent del Equip de Probike-Intemperie i aixo me va donant confiança. Es un luxe esta dintre d’un equip on som quasi 40 persones que venim il.lusionats amb aquest repte.
El mar esta totalment pla, no fa vent, o sigui un dia perfecte per sortir a nedar. Mestres em dirigeixo al calaix elegit per la sortida (darrera fila del calaix sota 1.22) M’esforço per estar tranquil.Trobo al Josep amb rictus serios. Veu que les seves pulsacions ja van acelerades, jo miro el meu i les 130 pulsacions me fan veure que la processó va per dintre.
Cinc minuts abans de la sortida apareixen l'Anna i els meus fills entre la gent, darrera despedida i… ment en blanc i gaudir. Únic objectiu disfrutar aquest dia
Sortida de natació. No sé be el recorregut ja que la primera boia esta a 1000 mts i no es veu. Tot serà questio de seguir els 2000 tios que van davant meu. Anava aixecant la vista e impressionava veure una amplada de gent nedant però ni rastre de les boies. Era igual. El temps no importava i el que era segur es que no me podria perdre. Fer mes metres si però era igual. Nedo tranquil tota l’estona. Ni una sola trompada. Tranquil i relaxat. Surto de l'aigua amb molt bones sensacions. Temps 1h 28’
Transició de bici rapida, sense problemes. Al qm 20 una rampa del 10%, malgrat nomes tenia 500 mts me va posar a 180 ppm i ja intuïa que això no seria fàcil. Els 2000 mts de desnivell que tenia per davant, amb un sol de justícia posarien a proba tot el meu entrenament. No volia forçar. Estava tant acoll… pensant amb la marató de desprès que totes les forces que pogués estalviar serien benvingudes. Damunt el qm 70 (feia quasi 2 hores que pujava) i tothom me passava, no sabia be si el que tenia era una pajara monumental i m’enganyava pensant que el que volia era reservar-me.
Un cop assolit el cim, a la baixada, vaig començar a maretjarme, no se si per la calor o per l’esforç, falta de menjar… no ho sé, però vaig pensar seriosament que si no se me passava era una irresponsabilitat total seguir amb aquestes condicions.
Me deixo portar per la baixada, menjo, bec coca cola i deixo de pensar. Quasi sense donar me conte tornen les bones sensacions i faig els 90 qm que falten a un bon ritme (30-35 qm/h) sense cap complicació
Els darrers qm de la bici baixo el ritme i pujo cadència de pedaleig. Amb l’intencio de relaxar la musculatura cara a la marató. Entro a boxes content amb l’única pega d’una llaga que me va sortint al peu Esquerra. Cap problema ja que previsorament havia guardat un compeeds a la bossa de transició.
Eren les tres i mitja de la tarda. Un sol de justícia, per damunt 30º i tota la marató eren 4 voltes al passeig dels Anglesos, sense una p… ombre. Agafo el compped però la calor l’havia fos. No enguinxava… ja no venia d’aquí. Un cop arribat a n’aquest punt i amb 7 hores per fer la marató, res podria treurer me el gust d’acabar la proba
Primera volta sense problemes. La segona, al qm 15 vaig començar a patir. Objectiu no aturar. Era igual el ritme, però parar quan mes tard millor.La calor era molt forta, el que m'bligava a pasar per sota de les dutxes colocades estrategicament cada 1,7 qm, malgrat aixo me deixes totes les bambes xopes
Arribo a la mitja marató amb l’intencio d’alternar caminar u córrer , camino 50 mts però penso amb el Jordi (Ballesteros) i amb tot l’equip de Probike-Intemperie. Els fet d’anar donant i rebent anims de tots els companys durant els 42 quilometres te dones aquesta força que tu fa molt temps que has perdut
Dediquem-li al Jordi uns qm tranquils, economitzant, tant com sempre m’ha insistit. Van passant els qm i encara no he aturat. La veritat es que dintre d’aquesta franja de temps quasi el 80% de la gent camina (els bons ja fa molta estona que han arribat).
Arriba el qm 30. Penso com serà el mur desprès de tanta estona. Porto mes de 13 hores i fa ja molt tems que no noto ses cames. Corro quasi per inèrcia. Vaig recordant aquestos 5 anys des que vaig començar aquesta aventura. El “Curat” amb el seu “no hi ha mur sinó un vent de coll… “ an aquell grup de 10de1000, les hores d’entreno amb el meu cunyat, la QH, la Titan… i vaig arribar al qm 35, darrera tirada. No mes voltes. Directa a meta. Ho hem aconseguit. Aquesta part era per mi i per la meva família. Qm 40. Aquest 2 darrers son per gaudir los. Ojala haguessin durat mes temps. La gent t’anima com si et coneguessin de sempre, els meus fills varen entrar a la recta d’entrada i varem passar junts l’arribada. No podia creure haver-ho aconseguit
JA SOM FINISHER A L’IRONMAN
El temps lo de menys 14 hores 23 minuts
