TUI MARATO "LAUFEN MIT DER SONNE"

Dissabte plovia (em sap greu pels meus amics Toni i Petraki que anaven a estrenar la súper BTT del primer) i les previsions eren de cel totalment tapat. Estava content de pensar que podia fer la marató de Palma sense protecció solar, però... que es pot espera d’una marató on el lema es “Laufen mit der Sonne “ o sigui, vine a córrer amb el sol. Això tindrà molta tirada amb els alemanys, però pels de Sa Roqueta, i mes si estem una mica grassos...
Be donç, al que anàvem. A les 9 del mati ja feia sol i el meu plantejament va ser molt estricte, seguir fil pel randa l’entrenament i canviar de ritme (mes be de pulsacions) cada 8 Qm.Començar al 70% i acabar al 90%. Una piràmide, però una mica bestia
Els primers quilòmetres, al 70 %, anant a la cua de l'escamot, gaudint del passeig Marítim i veient a quasi tothom al davant .
Al qm 8 entrem a la Ciutat, pujo a 75% i entre les ombres dels carrerons del casc antic (aquesta part es preciosa) i l’alegria d’estar a casa vaig passant gent sense esforç, damunt 6:15 .
Qm 16 pujo una mica mes, estic molt descansat, vaig mirant ses porxades, els patis... i sortim de la ciutat. Pas la mitja a 2:19:45 sense haver-me acostat al 80% i molt descansat. Trobo un corredor d’uns 55 anys que em crida “Animo campeon!” , li torno el saludo, però retura i em diu que es queda a parlar una estona(i Deu ni do si parlava). Tenia intenció de fer mes de 25 maratons aquest any (per lo vist era un record de no se on) i vàrem anar parlant quasi 4 qm (i jo sense pujà de pulsacions). Quan el deixo, millor quan ell em deixa a mi ja que amb un moment vaig perdre-ho de vista, penso que podré fer aquesta darrera part sense problemes.
M’imaginava volant els darrers 10 qm, a 5:40 , 5:30 o perquè no a 5:00. La realitat sempre es un altre i a partir del qm 33 les pulsacions varen anar pujant ràpidament, paral·lelament que la temperatura quan anàvem costejant la platja. Era un espectacle clarament esquizofrènic. Uns estaven a la platja nedant i prenent el sol, altres corrents, mes be arrossegant-se davall la calor i uns tercers que s’ho miraven sense saber molt be lo que passava.
Jo vaig seguir el pla d’entrenament, però la velocitat va caure amb picat.
A l'avituallament del qm 39 i mig vaig decidir baixar el ritme, caminar per refredar una mica (recordava lo que deia el Victor Gonzalo d’aturar al final i recuperar) però al qm 41, entraves a una llarga recta on hi havia gent animant. Jo em trobava molt be i poc a poc em vaig animar... total, que el darrer qm el vaig fer per sota de 5:00
Vaig aprendre moltes coses. Primer que el sol no es per mi. Que una marató sempre es una marató per lent que vagis. Que si no entrenes molt pateixes massa. Que m’encanta córrer. Que Palma es molt maca. Que quan corro em recordo de tota la gent que estimo. Que faré mes maratons,...... i que el camí no s’acaba mai... per sort