martes, 9 de junio de 2009

UN GREGARI SENSA CAP... NI PEU

Tant de temps, il.lusions, entrenaments i somnis que al final s'han trencat. Un lligament, l'intern que si hagues estat l'extern altre cosa seria, ha posat les circunstanies per haver d'esperar asolir conjuntament amb el meu company i amic un repte d'aquestes caracteristiques
Un exemple de voluntad i treball mental el seu que fa que jo no tingui cap excusa per no fer-ho. de fet ho he de fer pels dos i la força mental que no tinc a n'aquest moment li sobra a ell que es el que esta fotut
Que feble es troba un segons el que l'envolta... si ho vol mirar
Apa donç. Doble repte. Per tu. Per noltros
Dijous fare una simulacio, mes que un entreno. Aquest es el perfil, pero arribare desde Barcelona per començar cansat ( A la salud del meu mister que diu que aixo va be)


domingo, 7 de junio de 2009

SETMANA 34

SET 34 de 52
NATACIO
CICLISME
CARRERA
LUNES
--
--
--
MARTES
Regen 1.000 mts
--
Rodar 45'
MIERCOLES
Series 3*500

--

--
JUEVES

--

Rodaje 4 horas

--

VIERNES

--

--

--

SABADO
--
--

--

DOMINGO
--

--

--

TOTAL
2700 mts

91.11 qm

8.75 qm

JA SOC FINISHER



HALF CHALLENGE BARCELONA- MARESME

Feia un temps no m'ho hagues cregut mai pero ara, un cop acabat, no sembla gran cosa.
La veritat es que estic supercontent. El poder estar enmig de 2000 tris al parc tencat i per Calella me posava els pels de punta.
La Cursa una pasada. Vaig començar a nedar molt agobiat pero rapidament es va endreçar. Petita perduda a la darrera boia, pero el temps era el de menys
A la bici super fort, No vaig deixa de pasar gent els 90 qm. Es calar que sortia dels ultims i aixo facilita ses coses. Transicio de bici euforic, anava sobrat... pero el correr me va posar a puesto. Abans d'un qm ja estava aturat estirant amb una came engalavernada. Els primers 11 qm contra el vent vares ser una tortura. La tornada es va convertir amb unes series de 2.500 mts (aturada a cada avituallament) i el final, amb aquella magnifica costeta fins el estadi un suplici. Volia aturar pero estava tant ple de gent que animava que no vaig poder fer-ho. No se be si corria o si m'ho semblava. Feia el que podia, i quan vaig arribar a l'estadi... no m'ho creia. Ho havia aconseguit. Vaig gaudir els darrers metres de la recta com mai, superemocionat
Si aixo me pasa arribant dels darrers a la Half, que pasara quan arribi l'Octubre