TRIATLO "B" DE BANYOLES

Diumenge 25 d'abril del 2010
Primera prova test per Niça. Pujant cap a Banyoles vaig pensant amb el segment de natació, amb lo fred que deu estar l’aigua al llac, … me vaig mentalitzant però reconec que no tenia cap gana de nedar aquest mati
Un cop arribat anuncien que debut a la temperatura de l’aigua i a la temperatura exterior, s’acurça la distancia a 1500 mts, ja que “no es bo pel cos “ estar tant de temps a una temperatura tan baixa. Bon rollo, però com jo son lent segur que estic mes temps de la conta.

Conyes apart, molt content de trobar me altre cop amb tot l’equipament, muntant el box, saludant de nou a tots els companys (vaig trobar a tots els trisidents que estan preparant l’Ironcat) …

Comença el tram de natació. L’entrada a l’aigua complicada. Sortida de dalt, amb un munt de fileres de gent i anant molt al tant de no caure damunt ningú. Un cop a l’aigua, als primers metres, com quasi sempre, no hi havia manera de trobar el ritme. Nedava a braça, mirava al voltant, m’asfixiava el neoprè, … total, un super mal rollo. No havien passat ni 5 minuts i si me trobava així ara, com seria a l’Ironman de Niça?. Respiro, deixo passar sa gent i a poc a poc vaig agafant ritme. Me començo a sentir be, passen els metres com si res. Quan veig l’arribada sento que podria repetir sense cap problema. Surto de l’aigua i miro el rellotge 0: 30: 15. La meva millor marca personal en el tram de natació (i això amb el mal començament)

Transició rapida, sense problemes i la bici. Molt bones sensacions. No deixo de passar gent i me trobo molt comode tota l’estona, regulant pel tram de córrer, que es on es veu la veritat a la llarga distancia

Transició molt, molt rapida. De seguida agafo un ritme, tranquil però constant. No deixo de recordar el meu darrer (i únic) mig ironman de Calella on vaig patir com un boig i els 21 qm es varen transformar amb un entrenament de “series” a ritme “deambulant” entre avituallament i avituallament per arribar a fer la mitja en 2: 29: 12. Vaig visualitzant la marató de Niça, pensant que podria córrer i córrer sense parar de forma indefinida. Al final arribo sense aturar i mantinguen mes o menys un ritme de 5: 20 durant els 20 qm.

Superbones sensacions cara a Niça i un temps de 4: 43: 55