A vegades em pregunto a mi mateix quin és el motiu que tinc per córrer, per què m’aixeco a les 6 del mati i gaudeixo de posar-me les vambes, sortir amb fred i gaudir de veure sortir el sol, sentir la respiració, trepitjar les fulles o passar pels carrers abans que s’hagin preparat perquè la gent els l’emplei.
Avui, a 2/3 parts de l'entrenament de la marató amb el grup de VictorGo, he tingut la sort d’escoltar a Julio Figueroa, psicòleg esportiu d’alt rendiment i he arribat a una conclusió que ja sabia, però que no hi havia posat paraules. L’unic motiu pel que corro es per sentir-me be amb mi mateix, com una part mes d’un creixement personal, on el físic, el psíquic i l’anima caminen de la mà.
Son important les marcas?.No entenc que jo que estic convençut de la inexistència del temps estigui tant pendent de quina marca faig. La marca no es mes que una eina per veure on estan les teves deficiències, com millorar-les, com donar-li la volta a les situacions, perquè estiguin al teu favor.
Quantes vegades a la vida he recordat el Viatge a Itaca. No tan sols es disfruta el camí sinó que no hi ha una altra cosa. Quan la meta es converteix amb una finalitat estem massa a prop de la mort i jo tan sols vull un camí sense final
He vist que necessito aprendre entrenant per rendir al meu màxim nivell i que tan sols sentin-me a mi mateix ho aconseguiré
