Aquest diumenge vaig acompanyar a 2 amics, en Pep I en Juan Carlos, a fer la mitja de l’Espirall. Teníem un objectiu clar, fer una bona cursa, baixar de 2 hores i acabar amb bones sensacions. Varem decidir fer el 1r 7 qm a 5:40, independentment de com ens troba sim, el seg 7 segons sensacions, però sense forçar el cos i els darrers amb el cor, donant el que poguéssim. Aquest es el plantejament que tantes vegades me faig a mi mateix abans de la cursa i que mai som capaç de complir; però aquesta vegada, anant com llebre, sense la pressió de fer la teva cursa, vaig aprendre el fàcil que son les coses si fas els que saps (i que difícil resulte fer-ho)
Arribam a l’espirall amb un fred de mil dimonis, per sota de 0 graus, a l’escalfament tenia les mans glaçades, però al començar la cursa el fred se va acabar. Primers 7 qm clavats, 5: 40, al qm 12 i mig, final de la pujada portàvem una mitjana de 5: 38, varem baixar a 5: 30 fins al 14 i a partir d’allà semblava que ens varen donar ales. Ens posem a 5 i veig que tan el Pep com el Juan Carlos van perfecte a n’aquest ritme. Aguantem uns quilometres i baixem una mica sota 5. Seguim de cine. Al 17 venen 3 qm de petita pujada. Vaig a 5: 15 però veig que ells empenyen. Estan molt forts. La sensació d’anar passant gent amb força tota l’estona et dóna una sensació que pots anar tirant i tirant. Darrer qm… Si apretem baixarem de 1: 54, semblava impossible. Feim el darrer a 4: 35. Entrada eufòrica. Miro les cares d'en Pep i Juan Carlos i estan exultants. Hem fet una gran cursa… i jo he d’aprendre molt de com ho han fet
ENHORABONA AMICS, per mi ha estan un luxe compartir aquesta experiència amb vosaltres... ara a trencar a la Marato de Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario