PROJECTES 2011

Una vegada acabada la temporada; encara me falta la Garmin a BCN, per equips, amb uns amics (pares de l'escola del meu fill) amb l'objectiu de divertirnos al maxim, me plantejo nous reptes i objectius

La temporada es llarga i sempre tenim imprevistos. Cal recordar que la finalitat primordial es divertirse, compaginar els entrenaments amb la familia, feina i amics. malgrat tot a mi sempre m'ha anat be marcarme unes cuantes proves per intentar cuadrar es calendari

Repartit amb el temps, m'agradaria fer:
Març: Marato de Barcelona
Abril-Maig:  Els pedals de foc amb el meu cunyat (fa massa temps que hem parlem)... i amb qui vulgui acompanyarnos
Juny: Ironman de Niça (me va encantar i vull repatir)
Septembre: Matagalls-Montserrat
Novembre: Marato de New York  (vaig fer temps per aconseguir es dorsal a la Mitja de Granollers) Aqui tambe compto no tan sol amb la companyia d'en Petraki, sino tambe amb el seu ingles

Es un calendari per mi molt interesant, que me permetra fer distints tipos d'entrenaments al llarg de l'any, canviant de llocs i companys, minimitzant els risc de lesions

Ara donçs tan sol falta tornar-si a posar. Les ganes hi sobren

HALF IRONMAN ICAN-MALLORCA

Me feia molta il•lusió fer aquest mig Ironman. Era la primera vegada que es feia una prova de llarga distancia a Mallorca, I a mes passava per davant casa dels meus pares. El recorregut de la cursa era on jo havia passat tota la meva infantessa, cada estiu durant tres mesos.

La veritat es que no anava massa entrenat. He de reconèixer que desprès de l’Ironman de Niça, he perdut una mica las referencies, i anar a fer un mig Ironman me semblava la cosa mes normal. Venia de fer la Marnaton de Cap de Creus també sense entrenar gaire i vaig gaudir la de valent

Arribem a la platja de Palma i debut a la temperatura de s’aigo no es pot anar amb neoprè. Per primera vegada estic content de tenir mes de 50 anys. Noltros is podem. A les 8 del mati érem 20 amb neoprè i tots els altres sense. Jugàvem amb avantatge. Llàstima que varen estar tant de tens amb donar la sortida que nomes pensava si havia estat una bona idea això d’anar amb neoprè si ja suava com un porc abans de la sortida

Vaig sortir de s’aigo molt bé. Agafo sa bici i durant tota l’estona mantinc e inclòs milloro posicions. Deixo la bici i començo a córrer. Als 2 quilometres ja veia que les sensacions que m’havien acompanyat de bon rollo durant tot el cap de setmana se torçaven. No anava comode i el ritme anava baixant, 5: 40.. 6: 00.. 6: 20… i seguia sense anar comode. Me quedava la part que mes il•lusió hem feia; on trobaria sa meva família, però no era el dia.

Canvi de xip. Nomes podia gaudir la cursa i passar del temps. No mirar el rellotge i anar deixant passar els quilometres. Anar recordant moments e imatges de l’infancia. Esperar els moments on els meus fills m’acompanyarien una estona. Veure els meus pares que mai m’havien vist córrer… i com sempre, entrar amb un somriure amb el meus fills

Me varen caure 2: 28 a la mitja, però això no té cap importància.