martes, 9 de junio de 2009

UN GREGARI SENSA CAP... NI PEU

Tant de temps, il.lusions, entrenaments i somnis que al final s'han trencat. Un lligament, l'intern que si hagues estat l'extern altre cosa seria, ha posat les circunstanies per haver d'esperar asolir conjuntament amb el meu company i amic un repte d'aquestes caracteristiques
Un exemple de voluntad i treball mental el seu que fa que jo no tingui cap excusa per no fer-ho. de fet ho he de fer pels dos i la força mental que no tinc a n'aquest moment li sobra a ell que es el que esta fotut
Que feble es troba un segons el que l'envolta... si ho vol mirar
Apa donç. Doble repte. Per tu. Per noltros
Dijous fare una simulacio, mes que un entreno. Aquest es el perfil, pero arribare desde Barcelona per començar cansat ( A la salud del meu mister que diu que aixo va be)


2 comentarios:

palikari dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
palikari dijo...

La veritable il·lusió pel repte ha de ser independent del repte. No crec que s'hagi de tenir il·lusió per a fer específicament la Quebrantahuesos o per córrer una marató o una triatló en concret. Per a mi, es té il·lusió per a superar-se a un mateix en felicitat. I la felicitat ens l'han de portar els fruits que sembrem: objectius íntims, recerca d'un mateix, nivells creixents de generositat,...I a això, li posem títols (QH, IronMan, Titan...), però els títols són passatgers i el què queda és la substància, que la podem buscar a qualsevol lloc. Si pedales pels dos, jo hi seré present.